Segona derrota fora de casa i ja s’ha perdut la perspectiva d’on vé el València, del que s’està construint i del que s’ha recorregut ja. Molts han tret l’esquiladora per passar per ella a molts futbolistes que fa unes setmanes acumulaven flors i sucre. Estic amb Rodrigo, som l’òstia...

El València no està tan fresc com fa unes setmanes, però hi ha una cosa que no canvia… la capacitat de treball. Per això ara més que mai l’afició ha de fer memoria i no mostrar impaciència. Este equip s’ho curra i s’ho guanya...

El València va encaixar la primera derrota de la temporada a Getafe, quan més se podia acostar al líder, quan més il.lusió se feia la gent. Però no...

El VCF aconseguí seguir invicte en la Lliga i posar contra les cordes al millor Barça de la temporada. Tot fluctuant entre l'excés de respecte de la primera meitat i la valentia de la segona. Somiar en gran exigeix soltar les cadenes, eixe pas avant que va posar Mestalla en peu per tancar un partit d'una emotivitat majúscula per l'adéu de Jaume Ortí...

Diumenge arriba el totpoderós Barça, el líder imbatut, el virtuós, el gran favorit, però este València tindrà al poble darrere, emocionat veient com encaixa colps, com treballa, com s’alça, com espera el seu moment…