El València va arribar just de forces a Nadal, però ja ha carregat el dipòsit una altra volta i torna a tindre electricitat en les cames. Ho va demostrar agranant Las Palmas en Copa i amb una gran victòria a Riazor dissabte en Lliga...
Lopetegui le “debe” una convocatoria, aunque eso le vaya a complicar sus elecciones para Rusia. Pero si han de ir los mejores o los que mejor están, no hay coartada para el seleccionador. Dani está en ambos grupos...
Segona derrota fora de casa i ja s’ha perdut la perspectiva d’on vé el València, del que s’està construint i del que s’ha recorregut ja. Molts han tret l’esquiladora per passar per ella a molts futbolistes que fa unes setmanes acumulaven flors i sucre. Estic amb Rodrigo, som l’òstia...
El València no està tan fresc com fa unes setmanes, però hi ha una cosa que no canvia… la capacitat de treball. Per això ara més que mai l’afició ha de fer memoria i no mostrar impaciència. Este equip s’ho curra i s’ho guanya...
El València va encaixar la primera derrota de la temporada a Getafe, quan més se podia acostar al líder, quan més il.lusió se feia la gent. Però no...
El VCF aconseguí seguir invicte en la Lliga i posar contra les cordes al millor Barça de la temporada. Tot fluctuant entre l'excés de respecte de la primera meitat i la valentia de la segona. Somiar en gran exigeix soltar les cadenes, eixe pas avant que va posar Mestalla en peu per tancar un partit d'una emotivitat majúscula per l'adéu de Jaume Ortí...
Diumenge arriba el totpoderós Barça, el líder imbatut, el virtuós, el gran favorit, però este València tindrà al poble darrere, emocionat veient com encaixa colps, com treballa, com s’alça, com espera el seu moment…
Quizás una versión más parecida a la siguiente hubiera calado de otra manera... la correcta. La que va en la línea de lo que persigue el club últimamente, mostrar su renovado espíritu y acercarse a su gente...
