El que ha fet Marcelino enguany amb el València CF és molt paregut a qualsevol episodi de "Pesadilla en la cocina". L´analogía entre el técnic asturià i el chef madrileny és absoluta i en els dos casos a tingut una primera resposta: l'èxit. Ara bé, no tot acaba ahí...
VALÈNCIA. Els entenc coneixedors del programa que ha fet d'Alberto Chicote un estel mediàtic, "Pesadilla en la Cocina". Quasi ja no veig tele, ara amb una tablet i una connexió a internet et pots construir a voluntat la teua pròpia graella (de programació). Però quan veia un poc de xicoteta pantalla el programa del madrileny reconec que m'entretenia (i a més em va guanyar per a tota la vida quan em vaig assabentar que era un "frikazo" de Star Wars com jo).
Doncs bé, no se m'ocorre una millor analogia entre el València CF d'esta temporada i qualsevol dels programes que tenien com a protagonista al xef madrileny.
Voran, el València CF és eixe negoci amb cert renom que antany va lluir esplendorós. Ara, ha arribat un nou amo que els posa però no apareix en el dia a dia. Els encarregats caminen a mig camí entre l´immovilisme pusil·lànime i la ferma convicció que tot ho fan bè (recorden aquelles rodes de premsa de Layhoon dient allò de "tranquils que Meriton té un pla i sap el que fa"? mentre Neville, Ayestarán, Alesanco i Suso anaven cavant una fossa de la grandària de la de Las Marianas).
Al final a algú se li encén la llumeneta i criden a Chicote. En este cas, a Mateu se li va encendre la llum i va cridar a Marcelino.
El tècnic asturià ha tingut en el València el mateix efecte que Chicote quan aterra en un local de restauració. Després de presenciar el caos es va ficar de ple en la faena i va obrar el miracle.
Del caos a la metodologia. Dels que no anaven cara a a l'aire, als qui fan un pas al capdavant. De la desídia més absoluta a l'entusiasme més intens. Així ha canviat este València en el temps que va des que l'asturià es va enfundar el xandall i es va posar a entrenar al València. La detecció dels mals i el seu remei ha sigut encertat. I ara, queda la part més complicada.
Han vist eixos programes especials en els quals Chicote re visita els locals que en el seu moment va salvar? Ací coneixem el post-programa, què ha ocorregut en el dia a dia. Ací sabem si la cura miraculosa que va aplicar Chicote va ser flor d'un dia o va perseverar per a revifar el negoci.
El València CF ha cobert amb èxit la "reobertura del local", però prompte començarem a vore si es torna a vicis anteriors o se segueix la fórmula d'èxit marcada pel "xef Marcelino". I no serà perquè l'asturià no ve insistint que el complicat és mantenir-se per a no estar a dalt de manera puntual.
Ara Meriton té davant sí l´exàmen complicat. El de fa tres temporades va ser un desastre monstruós. A partir d'ara li toca als amos del negoci maniobrar per que tot el treball del "xef" no quede en un sospir passatger.
PD: pròximament m'ocuparé de Mateu, l'altre gran artífex del miracle. Si em donen vostès un poc més de temps, tractaré d'ajustar l'analogia el màxim possible.