Dret a dubtar

VALÈNCIA. Fa temps que l'absolutisme es va apropiar de qualsevol debat. Ja fa un temps que el "estàs amb mi o contra mi" presideix qualsevol discussió. Ja estiguem parlant de futbol, política, cinema, gastronomia o urologia, l'asseure's a escoltar al de davant i deixar-li parlar encara que estiga opinant d'una manera totalment oposada a tu, no s'estila. Al contrari, el que ara li posa a la gent és desqualificar o demanar comptes. Fins i tot està molt de moda l'expulsar-te del paradís del món ideal que habita en la seua ment quan a algun li descobreixes que Milli Vanilli cantaven en play back (porca misèria!). Els posseïdors de la veritat atorguen vida o la lleven. Perdonen o condemnen, et somriuen o et maleeixen segons els balles l'aigua.

Així que a risc de ser apallissat per hordes d'absolutistes furibunds com batalló de sexagenàries desbocades per jaure al costat de Julio Iglesias (en les seues ments segueix sent el bronzejat gallec que trencava cors i alguna cosa més -i ho saps-) fa vint anys, m'arrisque a dir la meua.

Reclame el meu dret a dubtar. Això sí, respecte a qui ho té clar. Però miren, a dia de hui, jo dubte. I quan ho diga, algun es va a tirar les mans al cap, però allà vaig. A dia de hui jo no tinc clar si pagaria els quaranta milions d'euros en els quals el PSG ha taxat Gonçalo Guedes. Aclarisc per als que tenen problemes d'assimilació: NO dic que no els pagaria, NO dic que no els valga, NO dic que no seguisca sent el futbolista amb més futur en l'actual plantilla, NO dic que no siga el que més un contra un té. Però per a mi, quaranta milions d'euros mereixen una resposta en la definició i últims metres que Guedes sí va començar tenint: Reial Societat, Sevilla, Betis...

No negue que la lesió el va partir per la meitat, però des de llavors -baix el meu humil punt de vista- Guedes no ha tornat a ser el mateix. No ha sigut aquell que asseia als defenses i llançava dur a porta -entrara o no-. El portuguès que arrancava i li treia cos i mig als defenses en Anoeta, o en el Villamarín, o a Mestalla davant Sevilla, Athlétic, Màlaga o Leganés. De fet, Guedes no ha festejat un gol des del 17 de gener -en la Copa davant l'Alabès-.

No negue que segueix sent titular indiscutible, que és un dels futbolistes amb més recursos en la plantilla, però la capacitat resolutiva que tenia quan no hi havia molts espais només apunta ara quan hi ha metres per davant i pocs rivals.

Entenc que és una decisió complicada, perquè pot ser que estiga tenint un final de temporada a un nivell inferior al seu començament, però que la temporada que ve o d'ací dos mostre tot el potencial que apunta. Si s'escapa vindran els laments. Però la versió "assistent" de Guedes, dista bastant de ser el perfil de futbolista que va sorprendre a tota la lliga durant els primers mesos de campionat.

I segur que hi haurà qui dirà que no es tenen en compte les seues assistències (nou amb el València CF i segon màxim assistent el campionat després de Messi), i jo si les tinc en compte, però no sé si un assistent val quaranta milions d'euros. Abstinguen-se d'eixir aquells d'és una oportunitat de mercat, perquè açò ho vaig escoltar també amb *Orellana i ara està on està (bé, també vaig escoltar en el seu moment que *Lim es marxava en 2018 perquè era quan es començava a amortitzar deute).

De veres esta versió de Guedes val hipotecar la possibilitat d'altres reforços per a la plantilla? Miren, de diners el València *CF no camina molt sobrat, així que si es paguen els quaranta milions pel lusità, aqueixa operació va a condicionar la resta de reforços d'una plantilla anomenada a jugar tres competicions la pròxima campanya.

Per això no ho tinc clar. I amb açò no qüestione ni la qualitat del jugador, ni aconselle que no es paguen (la il·lusió de vore-li fer aquelles diableries del començament de campanya, de manera més continuada, també té el seu pes). Però no vaig a ser hipòcrita: tinc els meus dubtes sobre si pagaria quaranta milions o no. I crec que estic en el meu dret a dubtar.