VALÈNCIA. Passades quatre jornades i encara sense cap victòria en el seu caseller, el València CF sembla més embossat del que ni la més pessimista de les previsions poguera vaticinar. Així que quan no apareixen les victòries, el seu lloc ho ocupen els dubtes.
Dubtes de tots, inclosos els futbolistes com ha dibuixat ja Marcelino en les dos últimes rodes de premsa per partit. Sense arribar a parlar clarament de l'ansietat com a primera i única causa del que li ocorre al seu equip, sí ha apuntat que el no guanyar pesa. Pesa en el cap, i per tant en les cames.
Així que comença a sorgir en alguns fòrums la inevitable pregunta: li han agafat la matrícula al València CF? D'entrada diré que sóc poc inclinat a preguntes tan categòriques per falta de matisos en la formulació de la qüestió. I m'explique: li han agafat la matrícula ara en quatre jornades de la segona temporada de Marcelino i no en les 38 de la primera quan en la jornada deu de la temporada passada ja se sabia com jugava el València de Marcelino? Li han agafat la matrícula al València, i el València és incapaç d'agafar-li la matrícula a cap dels seus rivals? Repetisc, en la qüestió, hi hauria molt que matisar.
Però no és menys cert que armar un equip al voltant únicament a la batuta de Parejo entranya cert risc si el de Coslada no està en el seu millor moment (i servidor, que és "Parejista" convençut, entén que potser ara jugar li estiga fent més mal que ben). Tancar-se en banda i no tenir una aposta de recanvi, sembla un exercici certament arriscat.
I que si a més alguns futbolistes estan en pretemporada és possible que s'haguera d'apostar -encara que fora en els trams finals de partit- per un dibuix que desgaste menys i sumex una miqueta més en atac.
També sóc conscient que Marcelino és com és. I que precisament aqueixa convicció cega en les seues idees són les que van rescatar a un grup de mercenaris que portava dos temporades quedant en la dotzena posició de la lliga i el van convertir en un equip Champions. No se m'escapa que des de fora tot es veu més fàcil. I tampoc sóc aliè al fet que amb una victòria tot semblarà molt menys complicat.
Així que tenint en compte tot açò em seguiré preguntant (des del major dels respectes), és necessari un pla B?