La voluntat de voler arribar

VALÈNCIA. La passada setmana es va presentar en societat el llibre del centenari del València CF titulat "La voluntat de voler arribar". El singular i original nom sembla que es pren de l'admiració que el València CF va despertar en Joseph Sikl, vicepresident del Sparta de Praga, i que va pronunciar en una conferència en 1923 a València després d'una sèrie d'amistosos a Mestalla i que va ser rescatada pel sempre imprescindible historiador Miquel Nadal si de la història del club de Mestalla parlem.

Seria injust qualificar per a bé o per a malament l'obra. No l'he llegit i dubte que ara mateix puga traure temps per a d´això. D'entrada tots els autors que figuren en esta obra coral mereixen els meus respectes, sense entrar en un altre tipus de discussions.

No obstant açò, en este segon acte oficial i públic del Centenari del València CF no acabe de percebre "La voluntat de voler arribar" des de la cúpula del club cap a un acte tan important com és per al valencianisme el seu centenari.

Centenari només hi ha un, i així ho percebem en l'entorn, però no des del pont de comandament de la societat. Els dos actes públics (el de la presentació de les equipacions que va servir teòricament per a donar el tret d'eixida als actes de tan magna efemèride) i l'acte de la presentació del llibre, destil·len una aroma a complir l'expedient que tira per cap a enrrere.

Ni en un acte ni en l'altre s'ha percebut sensibilitat ni valencianisme, més enllà d'un orgull prefabricat per a voler donar la sensació de cuidat i afecte amb els cent anys d'història valencianista i la seua posada en escena. 

Parlem clar: per als actuals rectors del club, el Centenari és un marró que llevar-se de damunt de la mateixa tosca manera que intentava llevar-se la pilota dels seus dominis Aderllan Santos (només amb el que van gastar en el seu fitxatge eixiria un Centenari com mereix l'afeccionat) quan li arribava l'esfèric. Per als propietaris del club la història del València Club de Futbol comença el dia en el qual ells arriben. Curiós, d'una banda donat el regi respecte en les cultures asiàtiques pels seus majors, però entenible d'altra banda, atès que són incapaços d'aconseguir vore la magnitud d'allò que hauria de celebrar. Quan es va fundar el seu país, el València CF ja tenia 46 anys d'existència i en la seua vitrina ja descansaven tres lligues (42/43, 43/44 i 46/47) i tres copes (40/41, 48/49, 53/54).

I conste que no és un atac a les estructures del club. Em consta que els actuals empleats del club sí han intentat fer vore als rectors la conveniència de celebrar el centèsim aniversari amb la densitat adequada donat l'especial magnitud de l'esdeveniment; però ni per eixes.

Ara el que "mola" és fer el ridícul amb el compte en anglès del twitter del club o copiar algunes dades històriques de la Wikipedia. Mentrestant, els qui van reservar el seu equipació "Gold Edition" del Centenari a l'estiu comencen a rebre l'avís que ja poden passar a per ella (quatre mesos més tard i després d'haver-se esgotat per falta de previsió), actes del Centenari hi ha ben pocs confirmats, es presenta un llibre en una sala d'uns grans magatzems (els qui han col·laborat posant-los perquè el llibre puga dur-se a terme) que no donava per a acollir a tota la gent allí congregada (si el llibre del teu Centenari no dóna per a una presentació a Mestalla, vostès em diran). Per cert, on estaven els ex presidents de l'entitat que segueixen amb vida (i em referisc a tots, no a uns o a uns altres) en els dos actes (el de les equipacions i el del llibre) celebrats fins ara?

Ara per ara el Centenari el sosté la il·lusió del valencianista, el sempre inquiet inconformisme del "Xufa" Giner, lluitant perquè la seua associació de futbolistes tinga el partit de velles glòries contra vent i marea, o iniciatives professionals com les de Paco Lloret, Paco Polit o Fran Guaita amb els seus respectius treballs setmanals (si està havent-hi més, demane em disculpen els oblidats). Perquè per descomptat, des del club, un no percep per a res "La voluntat de voler arribar".