X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

OPINIÓN 

De jugador a entrenador 

8/01/2017 - 

VALENCIA. Abans d'entrar en matèria, estimat lector em permet la llicència de solidaritzar-me amb els membres de cicerche, una web de referència per a tots els qui estimem la història del nostre València CF i que en estos dies estan passant per un moment delicats. Ànim i sempre Amunt!

Iniciem hui una sèrie de dos artícles al voltant dels ex-jugadors valencianistes que en algún moment han ocupat la banqueta del primer equip del club de Mestalla.

Començaren per l'últim d'ells: Salvador González Marco "Voro". L'home escollit per a dirigir la banqueta valencianista, almenys durant els pròxim partits. L'ex-jugador, amb 288 partits disputats amb el club, a banda de a la gespa, també ha defensat els colors blanc-i-negres a la banqueta, primer fent tasques de delegat de l'equip i quan les circunstàncies adverses per les que passava el club l'han reclamat, entrenant al primer equip en diferents moments. Voro afronta la seua cinquena etapa al capdavant del primer equip del València CF. La primera va ser en la temporada 2007-08 després de la destitució de Koeman. En la temporada 2012-13, va substituir al "flaco" Pellegrino abans de l'arribada d'Ernesto Valverde. La campanya passada va substituir a Nuno abans de l'arribada de Neville. I esta mateixa temporada va fer de pont entre Ayestarán i Prandelli. 

Si Voro, és el darrer ex-jugador que s'ha ficat al front de la nau blanc-i-negra, a continuació farem un xicotet repàs dels demés per ordre cronológic:

El primer ex-jugador que es va ficar al capdavant de la banqueta valencianista va ser Leopoldo Costa "Rino". Va jugar al València FC des de l'any 1922 fins al 1932. Com a entrenador va dirigir a l'equip amateur valencianista des de 1939, fent-lo campió d'Espanya la temporada 1941-1942. Després d'este éxit  es feu càrrec del primer equip, la campanya no va ser brillant i Rino va tornar a entrenar l'equip amateur. Anys més tard seria una peça clau en la creació el CD Mestalla.

Rino va ser subtituït per Eduardo Cubells, qui va ser tot al València: jugador, primer internacional, assessor tècnic, entrenador i directiu. Com a entrenador es va proclamar campió de Lliga la temporada 1943-44, i va arribar a les finals de Copa de 1944, 1945 i 1946. Eixe últim any, deixà de ser entrenador per a tornar a les funcions de secretari tècnic fins la seua dimissió el 1959.

Com a curiositat, direm que Cubells, per la seua jerarquia al camp, abans de la contractació d'Anton Fibver, primer entrenador del club, feia les tasques de jugador-entrenador, una figura atípica a les nostres terres, però prou habitual a les Illes Britàniques.

El successor de Cubells a la banqueta de Mestalla, va ser altre ex  valencianista: Luís Casas "Pasarín", jugador del València FC entre 1929 i 1935. Com a entrenador va dirigir el club en les temporades 1946-47 i 1947-48. Va aconseguir la lliga la campanya del seu debut. Home de caràcter fort es va fer famós per les seues disputes, arribant fins i tot a les mans en alguna ocasió, tant amb aficionats com amb periodistes.

El següent cas d'ex-jugador que va exercir de "míster" al primer equip del València CF va ser Carlos Iturraspe Cuevas, un dels centrecampistes més importants del València entre la temporada 1932-33 i la 1945-46. Abans d'entrenar al primer equip ho va fer al CD Mestalla, equip on va aconseguir l'ascens a la primera divisió l'any 1952. L'oportunitat d'entrenar al primer equip li va arribar les temporades 1954-55 i 1955-56. Va dimitir abans d'acabar la segona temporada. Anys després tornaria a la disciplina valencianita per  a entrenar al seu filial.

Bernardo Pérez Elizarán "Pasieguito", va jugar al València entre les campanyes 1942-43 i 1958-59. Només retirar-se va entrenar al CD Mestalla, però va dimitir per tornar a jugar al Llevant UD. La primera ocasió en que va entrenar al primer equip del València fou en 1964. Però pels mals resultats va ser destituït i substituït per "Mundo". "Pasieguito", va tornar al València per integrar-se a la secretaria tècnica i d'ahí de nou a la banqueta. En 1979 va guanyar la Copa del Rei i en la temporada 1981-82 la Supercopa d'Europa. Posteriorment passà de nou a la secretaria tècnica.

Edmundo Suárez Trabanco "Mundo", màxim golejador històric del club amb 297 dianes, entrenador del Mestalleta i des de mitjans de la temporada 1963-64 entrenador del primer equip substituint a "Pasieguito". Va aconseguir acabar en la sisena posició de la lliga i en la Copa de Fires va disputar la final, que va perdre contra el Reial Saragossa, en un més que polèmic partit. Després d'esta bona actuació la directiva va confiar en ell un altre curs, acabant la lliga en quarta posició. No obstant,  es va fitxar com entrenador a Sabino Barinaga, però els resultats no acompanyaren i de nou "Mundo" va tornar a dirigir al València a meitat de la temporada. En la campanya 1966-67, com a entrenador va guanyar la Copa del Generalísimo imposant-se en la final a l'Athletic Club de Bilbao per 2-0. La seua carrera com a entrenador del València CF finalitzà a l'octubre de 1968, moment en què va ser destituït.

Altre tècnic de la casa va ser Enrique Buqué, qui es va fer càrrec de la banqueta del primer equip valencianista després l'acomiadament de Joseíto, al poc d'iniciar-se la temporada 1969-70. Amb Buqué el València va aconseguir arribar a la final de Copa d'eixa campanya.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email