Ferides profundes?

VALÈNCIA. Són imprevisibles les conseqüències que tindrà l’actitud de part de l’equip en alguns dels partits més vergonyosos de la història recent del Llevant, durant els últims dos mesos i mig, com si açò fora un hobbie i no un negoci que meneja xifres milionàries i un sentiment que el fa moure, al qual caldria retre un respecte quasi reverencial.

a) Paco López. Amb erros i encerts, és un grandíssim entrenador, que ha fet pujar un parell d’escalons, en el plànol estrictament futbolístic, al Llevant UD. Endreçant coses, el míster de Silla hauria de ser la pedra angular d’un futur ambiciós. Trobe, no obstant, que el míster, tot i haver-li posat vaselina al tema, és el primer ofés per l’escàs compromís d’un grapat de jugadors. I potser ha trobat a faltar que el club li fera costat per a capgirar la situació. Potser la desil·lusió de la nació granota també és la seua pròpia. Pot ser que en este moment tinga el cap més fora que dins del club. Només són potsers i espere enganyar-me. Seria una pèrdua majúscula i traumàtica, pegar tres passos arrere.

b) Quico Catalán. El president és el responsable últim d’una política de contractes que està en l’orige del problema, que ha abocat a una part de la plantilla a la indolència. També ha permés que s’abandonara la vella política, tan encomiable, de valorar tant o més el perfil professional i humà com l’estrictament futbolístic. Per últim, no ha sigut capaç d’arbitrar els mecanismes per a garantir que els treballadors del club que toquen baló es comporten amb la responsabilitat que exigix este escut. El seu crèdit és ampli, però la seua imatge queda tocada. Corregir és de savis. La forma de fer del Llevant, després d’enfeltrir-se unes quantes dinàmiques viciades, demana a crits una profunda reformulació.

c) Manolo Salvador. El club hauria de definir la seua identitat futbolística, decidir què vol fer amb la pedrera i, com a conseqüència d’esta reflexió, reorientar la política de fitxatges, més aïna en un moment en que s’impon una renovació quirúrgica de magnitud en la plantilla. Entre vendes necessàries i baixes per escàs rendiment hi hauran entre huit i deu baixes. El trellat convida a pensar que haurien de ser cobertes sobretot amb cedits que tornen i canterans i destinar els escassos diners alliberats per a invertir-los en signar un màxim de quatre puntals, tres d’ells per a la defensa. S’inclinarà Salvador per l’opció contrària, que ens podria hipotecar per als pròxims anys?

d) L’afició. Catorze mesos després a penes 2.000 llevantins han demanat entrades debades per a assistir al primer partit amb públic en el nou Orriols. No hi ha millor termòmetre per a mesurar la desil·lusió en que s’han instal·lat a l’afició més estoica del món. Algú farà autocrítica?

Hi haurà qui traurà pit per la permanència, encara que el bagatge dels últims deu partits, en resultats i sensacions, no pot ser més decebedor. El Cadis ens visita amb Fali, un de tants canterans de sentiment granota que deixàrem anar, com Rubén García, titular indiscutible en Osasuna. No aprofitaven ací però sí en equips que estan per davant nostre.

Algú creu necessari cavil·lar sobre tot açò o ja ens va bé amb que el Papa Francisco es connecte online amb el nou i flamant estadi?