Les set vides del gat

VALÈNCIA. “Jaume és un exemple per a tots els seus companys. Juga poc i entrena com el que més, i sempre amb ambició, amb il·lusió, amb un somriure”. D'esta elogiosa manera tan directa i sense embuts va definir Marcelino García Toral un dels diferents “perquès” que van marcar la tornada del “Gat d’Almenara” a la titularitat el diumenge en Butarque. Vaja per davant que per al tècnic asturià no hi ha dubtes. El seu porter titular és el brasiler Neto i poc més cal objectar. Però, l'entrenador no està disposat al fet que açò siga una història a tot o gens en la relació de gots comunicants que sempre tenen els porters en una plantilla d'elit.

Primer, perquè és nociu. Pretendre jugar fins els partidets encara que estigues coix és una jerarquia que certs porters pretenen atribuir-se com a peatge imposat a la seua qualitat (era el cas d'Alves). Però això acaba, les més de les vegades, en una assumpció de la suplència per part de  l’altre porter, la qual cosa deriva en una falta de competitivitat que porta al titular a creure's intocable. Possiblement eixe va ser el cas de Yoel quan va arribar al València de Nuno. Va acabar trobant-se massa còmode en el paper de segon porter. Este debat és tan vell com el mateix futbol, i sense anar més lluny en el millor València de la història la dicotomia Cañizares-Palop estava a l'ordre del dia. Per a alguns era un problema tindre dos porters d'eixa qualitat en una plantilla. Per a un servidor, problema és tindre dos porters que no paren un taxi en el carrer Colón un dimecres laborable a les dotze del migdia.

El segon dels motius per a esta titularitat és que Marcelino caminava ja diverses setmanes cercant el moment de premiar a Jaume pel mèrit futbolístic (treballa al 200% cada dia) i també per l'extra futbolístic.

Jaume té en la distància talla eixe aspecte del que viu despreocupat. Encara jove (26 anys) el d'Almenara dóna l'errònia impressió del novençà una miqueta alié a tot pres de la inconsciència de la joventut, error. Res més lluny de la realitat.

Sense fer soroll Jaume s'ha guanyat per mèrits propis cert pes específic en eixe vestidor. És un dels capitans sense braçalet que sumen en el dia a dia. Fa grup i cohesiona quan es produeix algun moment complicat. De fet, va ser clau a principi de la temporada en el primer recalfó de Zaza després de la seua suplència en el derbi de la primera volta davant el Llevant. La seua capacitat de mediació ben podia haver valgut un reconeixement per part dels Cascos Blaus de l'ONU. Quatre dies més tard, Zaza li feia un hat-trick al Màlaga i començaria una ratxa extraordinària que li va portar fins a les deu dianes

Quasi totes les setmanes (este València ens ha malacostumat) veiem brillar a Kondogbia, a Parejo, a Guedes, a Rodrigo... però hi ha un factor de cohesió en eixe vestidor que és el que multiplica la fortalesa d'este grup; i ahí és clau Jaume. Eixa és una de les set vides del gat.