X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

OPINIó vcf

El que jo veig

23/10/2018 - 

VALÈNCIA. Negar les evidències no és mai una bona solució. Després de tres mesos quasi de temporada, no serveix ja de res mirar cap a altre costat, parlar de mala sort, que s´ha merescut més o que quan arribe la primera victòria, la resta arribaran totes seguides (entre d´altres coses, perquè la primera victòria va arribar, i ahí s´ha quedat com una excepció. Després no han arribat més).

El València CF no carbura, no va, no funciona. I un servidor, que ve demanant des d´agost que no cal cremar la Falla, no va a canviar ara de discurs. Botar-li foc a tot no és la solució a res i sols pot ajudar a empitjorar les coses. Sempre he sigut més de buscar solucions que de buscar culpables.

Però mentiria si callara i no diguera allò que no m´agrada. Allò de tindre  o de creure, està molt bé per als fidels, però els periodistes estem per a contar el que passa. I el que passa és que el València CF no funciona en atac. 

És un equip pobre i sense recursos. Plànol, previsible, lent, sense recursos ni capacitat de sorpresa. Ni corrent, ni sense córrer, l´equip no aplega.

En atac estàtic, perquè no hi ha profunditat per bandes. Ningú encara l'un contra un i així és impossible. La sala de màquines tampoc genera quasi res. Si jo com a narrador veig la jugada segons abans de que es produïsca, entenc que els rivals encara tindran més facilitats per a saber què va a fer l´equip. Lent, plànol i previsible.

I quan cal córrer, tampoc es genera molt més, per la falta de moviments dels davanters. De moment, el canvi de davanters ha restat més del que li ha sumat a l´equip. I sí, com va escriure el mestre Vicent Chilet, pot resultar oportunista, però jo també tire en falta a Simone a Zaza. I no perquè Zaza fora Marco Van Basten, però corria i feia córrer. Però incomodava als rivals com ara no incomoda cap dels davanters que té el València disponibles. I perquè s´ho deixava tot i arrossegava a la resta a entregar-se com ell. Ara dona la impressió que Gameiro (que no arrisca, ni una) va a complir l´expedient, que Batshuayi eix al seu show (no estaria de més recordar-li que les filigranes es fan quan vas guanyant 3-0, no quan cal remuntar un marcador amb una sola victòria en lliga en nou jornades), i Rodrigo… Rodrigo està encara preguntant-se si s´ha enganyat quedant-se i negant-se a ser ell, el que córrega per a la resta de davanters. Ni tan sols el gol va celebrar el dissabte. Enfadar-se amb el planeta Terra no és la millor manera de recuperar el millor nivell. La realitat a hores d´ara és que els davanters estan molt estàtics i semblen més destorbar-se entre d´ells, que compenetrar-se per a causar problemes en els rivals.

De Marcelino diré que ja sabíem com era. En les bones, la temporada passada, i en les dolentes, ara. Marcelino no canvia, i les seues raons tindrà, però encabotar-se en mantindre una cosa quan no funciona, no sembla la mesura més recomanable. Entre d´altres coses perquè quan ja són onze partits amb una sola victòria, alguna responsabilitat tindrà l´entrenador. Demanar el seu cap és una bogeria sense sentit, però mantindre-ho tot igual, és sense cap dubte  un suïcidi. 

Allò dels mereiximents i allò de justificar-ho tot perquè l´equip arribava bé fins a tres quarts de canxa quan minuts abans t´has cansat de repetir que jugaves contra un rival replegat no sembla tindre massa mèrit. El canvi de davanters és -pel moment, i si canvia la cosa, també li ho atribuirem al tècnic- un fiasco. I de com treballa en el día a dia, recordaré que no ens deixen vore els entrenaments, així que si pel que es veia en els partits i pels resultats de la temporada passada dèiem que l´equip treballava bé, ara pel que es veu en els partits i pels resultats és just dir que l´equip treballa malament. No tenim més elements de judici. Marcelino sabrà el que fa, que per a d´això és l´entrenador, i qui sap si persistir acabarà donant els seus fruits, però a mi -i jo estic ací per a banyar-me- de moment me causa més dubtes que seguretat. Per cert, un dubte puntual: si Cheryshev venia tocat de jugar amb la seua selecció, perquè juga dissabte d´inici?

I per a acabar, Parejo. El capità tornà a enganyar-se ahir, no és la primera volta que li passa, en les declaracions post-partit. No pot dir que s´ha fet un gran partit. Primer perquè no és cert, el partit va a ser prou fluix excepte l´arreó dels minuts finals. I segon, perquè tot i que haguera sigut així, amb una victòria en onze encontres és el Leganés, i hauria de haber-se guanyat sí o sí. Un capità del València ha de tindre molta més cautela a l´hora d´expressar un missatge en públic com eixe perquè dóna una imatge de falta d´exigència que enerva al més sagrat del club, l´afició.

Parejo tampoc està bé sobre l´herba, indubtable. No passa pel seu millor moment i l´equip ho nota. Això sí, els dos únics balons filtrats entre línies, els posà ell. Que és molt poc? Sí. Que és insuficient? segur. Que no justifica el ser intocable? Per descomptat. Però si Parejo està malament, que ho està, com estan la resta de futbolistes que no posen ni una sola passada entre línies? Fer a Parejo culpable de tot o considerar-lo la reencarnació de Maradona sobre un terreny de joc és un simplisme reduccionista més producte de filies i fòbies que d´un anàlisi com el que ens pertoca als periodistes.

Reitere: no demane destitucions, ni revolucions; no solen acabar duguent a res positiu. Però açò és el València Club de Futbol. Han passat onze partits i només s´ha guanyat un. Ja no serveix el discurs del treball, la persistència, la mala sort i que quan arribe un triomf arribarà la resta de colp. 

Cos tècnic i futbolistes, miren els números i facen autocrítica, que falta fa. El tren se´n va mentre repetim que ens podem pujar en ell, i cada volta esta més lluny. Mans a la feina, posen-se les piles, apreten el cul. Són vàries les coses a les que hi ha que pegar-li la volta. Dir el contrari és enganyar-se i encarar-se a un fracàs segur. Encara s´està a temps de revertir-ho, però no queda tampoc massa. Vostés voran.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email