Els campions de la resiliència

VALÈNCIA. La resiliència, la capacitat d’una persona o d’un grup (d’un equip) per a continuar projectant-se en el futur malgrat les condicions negatives de l’entorn. La resiliència ha sigut la gran virtut que ha acompanyat el trio d’Almussafes pel llarg i complex camí de la Lliga fins a la victòria final (60-50). La pedra sobre la qual De la Vega, Javi i Carlos hi han construït el seu memorable triomf. El company amb el qual han recorregut i compartit, esta vesprada d’abril, els últims metres fins al títol que els proclama campions de la gran competició per equips de l’escala i corda, la Lliga CaixaBank. Ha sigut al trinquet Pelayo de València, encara mut per la pandèmia, en una vibrant final que s’ha decantat en un grapat de quinzes decisius. Un dur càstig per al trio de Pedreguer Masymas. Giner, Pere i Álvaro (amb Oltra a la ferida), invictes fins hui, amb una trajectòria immaculada durant tot el campionat, han acabat sucumbint en l'última partida de la competició deixant escapar la Lliga després d’acaronar-la amb els dits. Dolor i orgull i a parts iguals per als de la Marina, més que dignes subcampions.

La final de la Lliga CaixaBank d’escala i corda, la gran cita del trinquet en esta primera part de la temporada, es presentava sense un clar favorit al cartell. El trio d’Almussafes, si bé és cert que amb tres jugadors contrastats (els tres amb una Lliga ja al seu palmarés), també ho és que arribava a la cita després de classificar-se per a les semifinals en l'última jornada de la fase regular i de véncer el trio de la Pobla de Vallbona en una eliminatòria més que renyida. En la part blava, en canvi, el trio de Pedreguer Masymas equilibrava la seua menor experiència en la competició (Giner i Álvaro s’estrenaven enguany), amb un estat de forma imponent. Nou victòries en nou partides fins a aplegar a la final. Tots els ingredients possibles per a una final sense pronòstic.

I així ha estat. Després de quasi dues hores de partida, la finalíssima de la Lliga ha acabat dictant sentència en quinzes plens d’emoció. En l’inici, els nervis ha jugat alguna mala passada els dos equips, que s’han mostrat solvents des del dau. Pelayo, trinquet amb l’etiqueta de dauer, ha fet valdre eixa condició en els primers jocs de l’encontre, en els quals ha costat soltar el braç. La igualtat ha sigut màxima fins al 40-35 en favor del trio de Giner. En eixe moment, la partida pintava més cap al blau de la Marina que cap al roig de la Ribera. Fins i tot, els de Pedreguer han tingut Val per posar un 45-35 en l’electrònic. Una distància que, en eixos compassos centrals de la final, semblava una escletxa difícilment recuperable per al trio roig. Però, la faena cal rematar-la. I no ha estat així. De la Vega, Javi i Carlos han sabut tirar de resiliència per a mantenir-se en la partida i remuntar. Del possible 45-35 per als blaus s’ha passat al 50-40 per als rojos, que han capgirat la partida amb un caràcter implacable. El rest d’Almussafes, de menys a més en la competició, ha desplegat de nou tot el seu ventall de colps, amb les dues mans, inclús el seu saber estar en els moments compromesos. Canviant la pilota quan cal, parant la partida quan ho demanava, diexant-se dur pel risc quan era indispensable. Javi, per davant, ha tret, una vegada més, el seu canó. Regular i constant, probablement més que mai en els darrers temps, el de Massalfassar, amb 37 primaveres a les mans, ha jugat segur, convençut de ser campió. Rematant el trio, Carlos Sanchis ha tornat a aparéixer quan el joc el reclamava, oportú i puntual amb el quinze, determinant en la ferida.

Giner, explosiu i talentós des del rest, ha encapçalat seu equip per tal de retallar les distàncies. El de Murla ha pegat un pas avant definitiu. S’ha fet major. Hui en la catedral ha demostrat ser un dels millors restos del circuit professional. Si no passa res, el seu gest de ràbia en cada quinze guanyat es deixarà vore en pròximes finals. Pere, renascut esta temporada després d’una lesió, i Àlvaro, complidor sempre prop de la corda, han acompanyat per a posar el 55-45. I a creuar els dits.

Tancar la final no ha estat fàcil per als d’Almussafes. Han desaprofitat fins a dues oportunitats per a ser campions des del rest, fins que Pedreguer ha guanyat el joc signant un 55-50 que prometia més que tensió en el tram final de partida. Fins i tot Oltra, l’experimentat feridor, ha pagat car els nervis amb una falta que ha servit en safata la victòria a De la Vega i els seus. Els rojos, amb la resiliència per bandera, adobada hui amb experiència, paciència i calma, han tret tota la seua classe al final per guanyar el joc des del dau i sumar el decisiu 60-50.

Un desenllaç a l’alçada del gran campionat per equips del trinquet, la competició amb els millors pilotaris, els millors professionals de la pilota. Amb un Pelayo silenciat per les mesures sanitàries en el qual només s'escoltaven els tímids aplaudiments dels escasos espectadors privilegiats que han pogut entrar (premsa i familiars), De la Vega, Javi i Carlos s'han coronoat com els nous reis de l’escala i corda. Els campions de la Lliga són els campions de la resiliència. Gràcies a ella han pogut imposar-se a totes les dificultats, dins i fora del trinquet. Gràcies a ella són hui els campions.