El miracle de Torí

VALÈNCIA. Si hi ha una relíquia en el món al voltant de la qual no em canse d'informar-me, de llegir i de veure documentals eixa és la del Sant Sudari. Es tracta d'una tela de lli que mostra la imatge d'un home que presenta marques i traumes físics propis d'una crucifixió. Per a molts, el llençol que va cobrir a Jesús després de la seua mort. És un autèntic misteri. Em té captivat. La peça es troba situada en la capella real de la catedral de Sant Joan Baptista, a Torí, la ciutat italiana on demà el València es juga el seu ser o no ser a la Lliga de Campions. I va ser allí on en 1988 la Santa Seu va autoritzar la datació per carboni-14 -prova per la qual pot determinar-se de manera científica de quin moment de la història és originària la tela-, que es va realitzar en tres laboratoris diferents, i els tres van datar el llençol entre els segles XIII i XIV (1260-1390). És a dir, que atenent a estos resultats, no hi ha dubte, estaríem davant d'una falsificació.

Però no tot és tan senzill. Amb la tecnologia actual, ningú ha sigut capaç d'esbrinar com està feta la imatge. Es tracta d'una mena de negatiu fotogràfic en el qual no existís cap tipus de pintura i que conté restes de sang reals, pol·len de flors que únicament creixen en determinades zones d'Àsia -com ara Jerusalem- i que, a més, reflectís una sèrie de detalls que, per descomptat, en l'Edat Mitjana no es coneixien. Per exemple, les ferides dels claus apareixen en les monyiques i no en la palma de les mans, com fins a eixe moment apuntava la tradició pictòrica; en la imatge del torturat sols apareixen 4 dits en les mans. I és que diversos experiments han demostrat que quan es trenca el nervi mitjà -degut al clau en la monyica- el dit gros es retrau de manera automàtica sobre la palma de la mà. Exactament com es pot comprovar en el Sant Sudari. I així podria continuar amb molts més arguments que invalidarien, o almenys posarien en dubte, la prova del carboni 14.

I esta eterna discussió científica que continua omplint conferències arreu del món, em val com a metàfora sobre el compromís de Champions. Si fem cas a les dades objectives, no hi ha dubte, la prova futbolística del carboni 14 ens assegura que la Juventus guanyarà, també ho farà el United i el València quedarà eliminat de la màxima competició continental. Un combinat invicte al Calcio, amb una plantilla liderada per Cristiano Ronaldo, acompanyada per jugadors de la qualitat de Dybala, Pjanic, Bonucci, Chiellini o el mateix Cancelo i magistralment dirigida per Massimiliano Allegri passarà per damunt dels hòmens de Marcelino. Però com en el misteri de la Síndone, en açò de l'esport també existixen matisos que ens poden fer dubtar. I és a ells als que vull agafar-me.

El primer, la bona ratxa de resultats aconseguida pels de Mestalla. Després de la victòria davant el Rayo, el conjunt blanc-i-negre viatja a Itàlia amb tres triomfs consecutius i havent encaixat només un gol. El millor moment a nivell de resultats de tota la temporada. A més, ho fa amb un atacant en una dinàmica espectacular. Em referisc, és obvi, a Santi Mina. El gallec es troba en un estat en el qual tot el que toca ho convertix en or. Qui ens ho anava a dir fa uns mesos, però la realitat de hui és que el '22' s'ha convertit en la referència golejadora de les últimes setmanes. L'ex del Celta està tapant moltes boques. La primera, la meua. Jo era incrèdul i ja sóc un convers.

També m'agarre a la seguretat de Neto, al caràcter de Paulista i a la regularitat de Gayà. Al retorn de la millor versió de Garay -Diakhaby està a anys llum- i a un migcampista que em sembla fet d'altra pasta. Allò que oferix Coquelin en cada partit és un escàndol. Una barbaritat. Tot ho fa bé i el que encara és millor contagia als companys. I no m'oblide de Kondogbia. L'africà haurà de demostrar que ell també és un futbolista de Champions ajudant a frenar al centre del camp de la Vecchia Signora.

I encara que no sé si serà titular -confie que sí- m'aferre a Rodrigo. Així és. A eixe atacant que sols ha marcat un gol en la present campanya. I saben per què? Perquè el vestidor el necessita. Fins i tot, quan no marca. Les abraçades de Mina i Gameiro després de les dos assistències del passat dissabte deixen ben clar quina és la importància de Rodrigo per als companys. Inclús el gallec va verbalitzar-ho en acabar el partit. L'hispà-brasiler aporta tantes coses no estant bé, que quan torne a ser el que era, quan torne a veure porteria, el miracle de Torí fins i tot, serà possible.