La solució local (en la qual tampoc creuen)

VALÈNCIA. La part derrotista del discurs d'Anil en la presentació del llibre del centenari va ser motiu de comentaris en acabar l'acte. Anava en la línia de sempre, repetitiu, com tot en Meriton: Amb els Man.City i PSG no es pot fer res, rendim-nos.

No és cap mentida. Però sí inadequat elevar-ho a llei per a justificar la condemna quan el tema de l'acte versa sobre la voluntat de voler arribar, que és el lema que condensa la lluita contra els elements d'un club que va arribar l'últim i va aconseguir assentar-se entre els millors malgrat el seu desavantatge.

El que denota que el president no es va interessar gens ni mica en coscarse de l'assumpte.

Però hagué altra part del discurs presidencial, que personalment, em va xerrotejar més. Perquè, certament, lo de la internacionalització és, i sempre va ser, una fal·làcia. Paraules buides. No hi ha, ni va haver, pla algun. A més, parlar d'açò hui és un contrasentit. Arribes dotze anys tard i, encara que t'ho prengues seriosament, cosa que no has fet mai, vas a un mercat copat.

Perquè, a veure. Què ofereixes?, en què et diferencies de Dortmund o Atlètic per a que un senyor de Pequín siga seduït pels teus aires i no pels d'aquells? Res.

Eixa batalla es guanya des de casa. Aportant valor afegit fruit de la teua idiosincràsia. El Liverpool, anem a un exemple pràctic, no ajunta a 120 mil persones a Austràlia cada vegada que la visita per ser la marca blanca del Man.Utd; o per imitar al PSG. Ven el You'll Never Walk Alone; la resposta emocional a les tragèdies; la seua lluita en inferioritat contra els burgesos de Manchester i la noblesa de Londres; la pertinença i la fidelitat a una idea i una peculiar mística construïda al camp.

La fortalesa del Fé-Cé resideix en la seua riquesa, té molt i de tot per a construir el seu propi relat sense necessitat d'embustes ni de retorçar la història. Falten ganes, l'única cosa.

Sí, allò que va dir Murthy sobre fer-se fort des de lo local, explotar què som i com som, és un diagnòstic encertat. Però com el discurs de la internacionalització, queda en blablabla. Darrere no hi ha res, més que fets que contrasten que estem davant una entitat cada vegada més despersonalitzada. Aïllada. Temorosa de la gent, de la seua gent. A la qual li pareix molestar un centenari que li ve gran, i a més, no entén. Era l'efemèride ideal per a eixir al carrer i reconstruir llaços i ponts.

Per alguna raó han de vindre d'Anglaterra, de manera recurrent, a explotar el mite d'un Mestalla que ací no som capaços d'articular.

Una entitat que basa la seua existència en els pobles i les comarques ha arraconat el valencià del seu día a día i de la comunicació oficial per qüestions que ningú arriba a entendre. I la principal finestra al món, el seu compte en tuiter en anglès, viu obstinada a normalitzar l'alcoholisme com única via per a ser divertit o passar-se-ho bé. Per no entrar en qüestions més grolleres que han portat a entitats com el Leverkusen a donar-te una lliçó en 180 caràcters. Borratxeres i rinoceronts cagant és el que vols projectar a l'exterior?

Crec de veritat que la solució del València està a casa, que passa per fer-te fort des de els teus arrels. Explotar eixa vis inconformista que sempre vam tindre, recolzat en un Mestalla que ahí fóra sí té qui li escriga.

Encara que ara siguem un club mut, obsessionat en no molestar a ningú i passar com més desapercebut millor. Sense veu. Hacendado total. Distant. Per això, per a eixa reconstrucció des de lo local, fa falta creure en el que es diu i saber el que es fa. Tindre un pla. En cas contrari, com tot, no és més que un discurs bonic per a eixir del pas en actes socials. I res d'açò, per tot lo que hi ha en joc, hauria d'utilitzar-se com a material pirotècnic amb eixa frivolitat.

PD: Hagué assumpte el dimarts 13 que em va caure pitjor que unes paraules pronunciades per un senyor que intentava quedar bé. Fou assabentar-me que els fills i néts dels fundadors estaven convidats. Que es van passar tot l'acte en un racó, de peu. Sent anomenats de manera precipitada per a fer-se una foto amb tot acabant. Un club que vol ser fort recolzant-se en els seus per a projectar-se a l'exterior els haguera fet protagonistes de l'acte, perquè són la teua família.