X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Parlem de futbol

19/11/2018 - 

VALÈNCIA. M’ho va comentar un amic. Un tipus que, perquè ho mereix, hui en dia té un càrrec important en açò de la comunicació però que, per damunt de treballs circumstancials, és un amic. Doncs bé, ell va llançar una pregunta que em va fer reflexionar: “No t’has adonat que Marcelino és un dels pocs entrenadors que, quan li posen una carxofa davant -un micròfon en l’argot periodístic-, parla de futbol i t’argumenta el perquè de les seues decisions?” 

Vaig pensar durant un parell de segons i, fent un ràpid recorregut pels últims tècnics que s’havien assegut a la banqueta de Mestalla, vaig contestar: “Ost*** tens raó”. I em va afegir: “podràs estar d’acord o no amb les seues mesures, però no s’amaga, no desvia el debat, explica les coses”. I és de veres! Unes vegades perquè l’equip no funcionava, altres perquè hi havia enfrontaments amb la directiva o fins i tot perquè, nosaltres els periodistes ni tan sols ens preocupàvem per esta qüestió, als preparadors els preguntaven que ‘quina hora era’ i responien que ‘feia sol’. Fins i tot, havíem aplegat a normalitzar-ho. Però amb l’asturià és diferent.

Hui podran comprovar-ho -espere que així ho facen- a partir de les 23.30 hores en el programa ‘Sillas Gol’ de la Ocho Televisión. Allí, l’asturià es banyarà al voltant de tot allò que és actualitat en el València Club de Futbol. I per descomptat també amb els noms propis. De les raons que els han portat a viure este present i sobre què els espera en el futur. I sempre amb una perspectiva futbolera. Explicant, raonant, sense canvis de rumb en la conversa. Perquè no els desvetle res si els dic que l’entrevista està gravada. Actualment enganyar a l’audiència amb estos detalls és una falta de respecte. I a vosté, benvolgut/da lector@, encara més.

I com ací en plazadeportiva.com estem per a opinar sense amagar-nos, així ho faré. Com sempre. Primer diré que és d’agrair que Marcelino mai tinga un mal gest a l’hora d’acceptar un cara a cara. Una altra cosa és que no puga atendre totes les peticions que rep i que el departament de comunicació del club haja d’organitzar les seues aparicions en diferents tandes. Però més enllà d’esta intrahistòria del nostre dia a dia, el preparador està mostrant-se com una persona més que correcta. Una imatge, per cert, prou allunyada a la que tenia quan dirigia al Vila-real. Ell és educat i, a més, quan aparta el corsé del políticament correcte, declara allò que pensa. Sense voler ferir a ningú, però el que pensa. I utilitzaré tres exemples que esta nit ampliarà amb prou més profunditat.

El primer: Carlos Soler. La posició en el terreny de joc del migcampista és un debat etern. Però no per al tècnic. Mentre molts pensem que el seu màxim rendiment -que ja de per si és una barbaritat- el donarà quan tinga continuïtat jugant per dins, Marcelino t’explica que amb Coquelin, Kondogbia i Parejo, ‘el xino’ només és una alternativa perquè assegura que actuant en banda dreta també és capaç d’aportar per la zona central, al mateix temps que desborda per fora i ajuda en defensa al lateral. Tot en un. És més, fins i tot, va arribar a declarar que Carlos “quan ha jugat de huit havia fet bones actuacions…i també regulars”. Cosa en la qual no estic gens d’acord.

El segon: Rodrigo. Encara que va matissar després, l’asturià reconegué en sala de premsa que el davanter no travessava pel seu millor estat de forma, entre altres circumstàncies, perquè hi hagué moments al llarg del darrer estiu en els quals va pensar que el seu futur passava per Madrid. I açò també és futbol. La seua psicologia. Quan un té el cap en un lloc diferent, centrar-se en el hui i en l'ara és complicat. Recuperar a l'hispà-brasiler s'antoixa fonamental per a la remuntada.

El tercer: Batshuayi. “Mina juga per a l'equip i no per ell”. Més clar no pogué ser. El tècnic es fartà de la mala actitud del belga i va esclatar. Com en el cas de Rodrigo, dies després tirà marxa enrere i fins i tot, va donar la roda de premsa prèvia al partit contra el Getafe sense fer pública l'exclusió de l'atacant per a evitar la polèmica. Però el recat estava enviat. Inclús, a Ràdio Marca va declarar que a “Michy li demane que aprete”. Perquè més enllà de l'anarquia que pot mostrar sobre l'herba, el que no pot consentir és la seua falta de sacrifici i de companyonia. L'avís està donat i tot i que no és definitiu, ara la pilota està en la teulada de 'Bat'. O reacciona o haurà d'aconformar-se amb seguir marcant gols sols amb la selecció.

Estes són tres mostres de com es dirigix Marcelino el seu missatge públic: guardant les formes, però sent molt clar entre línies. Esta nit a Sillas Gol, encara ho serà més. Queda dit. No s'ho perden. Els i les espere.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email