El rei Gaspar

VALÈNCIA. Demà diumenge el València debutarà en la Lliga 2020/21, una campanya marcada, com l'anterior, per l’anormal normalitat provocada pel Covid 19. Com quan es va retornar a la competició després del passat confinament el partit inaugural en Mestalla serà un València-Llevant. Aprofitant este fet hui recordarem la figura de Gaspar Rubio Melià, jugador que va defensar estes dos samarretes entre moltes altres. Nascut a Serra, el 14 de desembre de 1908, es va criar i va començar a jugar a futbol a terres catalanes, en equips com el Noia i el Gràcia, on es va consagrar com a un excel·lent golejador que destacava per la seua extraordinària tècnica, el seu regat i la qualitat en el maneig del baló.

En 1928 va fitxar pel Llevant FC on es va convertir en el seu referent. Una temporada més tard va ser traspassat al Madrid per 4.000 pessetes. Amb els de la capital va marcar 72 gols en 75 partits. Estes xifres el feren ser internacional al 1929. Aconseguint un rècord que encara no ha sigut superat, al marcar nou gols en només quatre partits. Va debutar en un Espanya-Portugal (5-0), en el què va fer tres gols. En el seu segon partit va marcar quatre dianes en el 8-1 a França. El seu tercer partit ha passat a la història perquè en ell es van enfrontar Anglaterra i Espanya per primera ocasió en terres hispanes, en un partit memorable, els locals van vèncer per quatre a tres, dels quals dos foren anotats pel nostre protagonista. Després d'eixe partit, on va tornar bojos als anglesos, fins eixe moment invictes en terres continentals, va ser considerat el millor jugador del món per la premsa estrangera. El seu últim partit com a internacional va ser un Espanya-Txecoslovàquia (1-0) en gener de 1930.

Jugador genial, però amb una marcada personalitat i un fort temperament es va declarar en rebel·lia i va abandonar el Madrid, disgustat per les fortes crítiques rebudes després de la final de Copa de 1930 davant l'Athletic. La seua “espantà” el va portar a Cuba. La seua arribada a l'Havana fou espectacular, 4.000 persones el passejaren a muscles pel carrers. Fitxat pel Juventud Asturiana, en el segon partit li trencaren una cama i abans d'estar recuperat va marxar a Méxic, on va exercir de jugador-entrenador en l'Espanya FC. Però el Madrid va posar una reclamació a la FIFA i Rubio va tindre que tornar. L'any següent va ser traspassat a l'Atlético de Madrid, que jugava en Segona, per 30.000 pessetes. En l'estiu de 1934 va fitxar pel València, amb 27 anys tot i les lesions i molèsties que tenia en l'astràgal encara conservava condicions per a rendir a bon nivell. El problema tal vegada va ser la seua actitud un tant apàtica i poc competitiva. Amb tot, Mestalla, va poder vore el seu el seu joc i gaudir dels 13 gols que va materialitzar en 27 partits. Sí la primera campanya fou bona, en la segona va estar pràcticament absent dels terrenys de joc ja que només va jugar quatre partits del Campionat Superregional.

Durant la Guerra Civil, suspeses les competicions estatals per la Federació Espanyola va jugar amb el Llevant FC. Finalitzat el conflicte bèl·lic, va intentar tornar al València, arribant a disputar alguns partits preparatòris, encara que, finalment es queda sense fitxa ja que les seues condicions físiques no eren les millors.

Després de rebre la negativa per part dels de Mestalla va començar un peregrinatge per equips com el Granada, el Múrcia, el Melilla i per dos ocassions el Llevant. Una vegada retirat coma jugador va emprendre una llarga carrera com a entrenador que el portàr a Mèxic on es va establir fins la seua mort en gener de 1983.

Gaspar Rubio, “el rei Gaspar” va poder ser un dels més grans jugadors de totes les èpoques però, tal vegada el seu caràcter i algunes decisions poc encertades no l’ajudaren ha aconseguir-ho .