Els riscos d'esperar

VALÈNCIA. Arribada esta data (quan vostè llija estes línies el València CF estarà a tan sols 3 setmanes de mesurar-se a l'Atlètic de Madrid en la primera jornada de lliga), qui més, qui menys, ja té clar que el Valéncia CF s'ha instal·lat en la paciència a l'hora d'afrontar els fitxatges que assumeix com a diferencials en la plantilla amb vista al pròxim curs.

Va recordar Marcelino fa uns dies que no hi havia una pressa excessiva a l'hora de tancar la plantilla, sempre que es tractara d'una espera la fi última de la qual seria el d'arribar amb garanties a la contractació de les primeres opcions de la llista que el club té per a reforçar l'equip.

Així que arribats a este punt tots tenim clar que eixa espera se centra en dos noms: Guedes i Gameiro.

Del cas del portugués sembla que anem a tindre notícies prompte. El propietari negocia juntament amb els dirigents esportius del PSG a Singapur i la cosa sembla millorar de color de cara. La clau d'este fitxatge segueix passant pels contactes personals de Peter Lim.

No obstant això hi ha un cas que a mi em té "moscatel" i eixe és el de Kevin Gameiro. Al València CF li va sentar com un puntelló en la entrecama que Simeone decidira portar-se al francès al torneig de Singapur. I això sense comptar amb que el faça jugar en cada partit. "Simeone és capaç de no deixar-ho eixir fins al 31 d'agost i així s'evita tindre-ho en contra la primera jornada", va arribar a escoltar-se en les oficines del club el matí del dimarts 24 en la qual el Cholo va convocar al davanter gal i el sorteig del calendari de lliga oferia en la jornada inaugural un Valéncia-Atlètic de Madrid.

I no li peguem moltes voltes, la possibilitat que Simeone siga capaç d'executar eixa carta l'hem pensat tots a este costat del riu Turia (a la vora del Manzanares, els importa ben poc el que ocórrega amb el jugador).

Així que arribats fins a este punt em pregunte: val la pena esperar? Fins a quan val la pena fer-ho? S'han calculat els riscos que el 31 d'agost (o el 28, m'és igual) Simeone isca amb allò de "no traspassem a Gameiro a cap rival directe per a no reforçar-lo" i et quedes sense davanter i sense temps material per a reaccionar? 

És cert que els beneficis poden ser molts, però el risc també és innegable perquè havent marcat clarament la carta de Gameiro com a preferència, si esperes i no ix dolent. I si no ix i canvies el tir al final d'estiu tothom va a saber que ja vas contra rellotge. I ací amic, et van a estar esperant apostats darrere del matoll amb el trabuco preparat.