Marc: “He canviat; abans era tot força”

VALÈNCIA. Marc Gimeno, vigent campió de la Copa Diputació, analitza la seua evolució al trinquet i apunta a l’Individual. “Em veig amb opcions de guanyar a Puchol II”, afirma el de Montserrat.

Marc Gimeno (Montserrat, 26 anys) ha iniciat la seua defensa del títol de campió de la Copa Diputació de València amb tres victòries i la sensació que cada dia és millor jugador. Fent parella amb Pere, el rest de la Ribera Alta continua fent passos endavant al trinquet, on s’ha consolidat com un dels noms indiscutibles en les competicions importants. A la seua pegada i el seu esperit combatiu ha sumat l'expeirència i el saber estar en la canxa, qualitats indispensables per a ser figura.

Vigent campió de la Copa i, de moment, líder del teu grup. L’objectiu és revalidar el títol?

L’objectiu és arribar a la final de nou. Si no passa res, crec que allí tornarà a estar Puchol II. Tant de bo enfrontar-me a ell altra vegada. Lògicament, m’agradaria molt revalidar el títol.

Enguany està més difícil ser campió?

Veig els dos grups de la Copa molt igualats. Tots els equips, per cartell o per estat de forma, concorden i són molt forts. Sí que crec que la competició és més forta i potent enguany.

En 2017 vas arribar a la final del torneig amb Pere, el teu actual company. Voleu llevar-vos l’espineta d’aquella Copa?

Ni ell ni jo som els mateixos. Ni tenim la mateixa força ni el mateix geni. Enfoquem la competició d’una manera diferent. En 2017 era la segona Copa que jugava i Pere portava un any complicat. Ara és diferent. Hem començat bé, tenim molta confiança l’un amb l’altre i ens entenem. En gran part, la Copa que vam jugar aquell any fa que ara ho tinguem millor.

Dius que ara eres un jugador diferent. En què has canviat?

Abans sempre, el 90% de les partides, era jugar la pilota el més fort possible. Ara, encara que continue jugant-la forta, intente col·locar-la, més que pegar-li fort. He canviat prou en això; abans era tot força, pilotada i avant. Ara, en canvi, si la tinc bona puc jugar-la forta o col·locar-la. Tinc més jugades de les que tenia. També he millorat prou en el rebot d’uns anys ací i crec que tinc més saber estar en la partida i amb company, reconduir les partides cap a una dinàmica positiva.

Què et queda per millorar?

Sobretot, treballar l’esquerra. Ara la puc passar, però hi ha trinquets en els quals amb una esquerra segura pots estar molt més còmode quan ve la pilota. De vegades, et busquen l’esquerra i això et genera molta confusió per no saber com jugar. Però també he de millorar les pilotes parades a l’escala, el dau, els rebots… Ahí estic més segur, però podria fer més coses.

Et trobes millor que l’any passat?

Per l’estil. L’any passat va ser un bon any. Encara que en la Lliga no vaig poder fer gran cosa, després van vindre Trofeus com el del Levante UD i el del Villarreal CF. Des d’eixe moment he estat millor i tinc les mateixes sensacions que l’any passat. Em trobe ràpid, m’ix la pilota… Tinc les mateixes ganes de jugar i de guanyar.

El mà a mà és guanyable? Puchol II és guanyable?

Crec que sí. Llevat del primer any que vaig jugar el mà a mà, quan venia d’una lesió, en la resta… No sé si ha sigut el fet de tindre massa ganes o eixe saber estar en la partida… No sé. Em veig amb opcions d’arribar a una final del mà a mà i de guanyar a Puchol II, o a De la Vega, que ha estat en les últimes finals. La il·lusió per guanyar eixe campionat sempre està ahí. Tant de bo poder guanyar un Individual.

Eres un pilotari, en general, aplaudit als trinquets. Per què?

En les partides que vaig perdent mai tire la tovalla. Crec que la gent agraeix que no et rendisques. I dóna igual una partida del dia a dia o una de campionat, amb propina o sense. A vegades acabes la partida i et preguntes: “per què?” Però, és el que portes dins, voler guanyar partides. Això després es nota en els campionats perquè et fa rendir més.

En les últimes setmanes s'ha parlat de fer algun desafiament amb Puchol II, amb Giner… Com veus això dels desafiaments?

Ara estem en la Copa i és difícil. Fa temps ja es volia fer un, però un desafiament s’ha de fer en plenitud, amb possibilitat d'omplir el trinquet i que la partida siga rendible. Amb la Covid-19 no es podia. Al final, un desafiament és una partida com una altra, només que els diners s’aposten des del principi. Tal com estan les coses, és més difícil que les travesses es calfen durant la partida, com podia passar abans.

Has aconseguit enganxar a la gent del teu poble, que et va seguint pels trinquets. Com es cultiva eixa afició?

Entre setmana té molt de mèrit que vinguen a les partides. És gent que ha entrat de nou al trinquet per mi i altres que començaren a seguir a Voro i ara han tornat. Crec que és pel club. S’ha fet i s’està fent una gran faena en el poble, un treball molt important d’estructura. Estic molt agraït de quan venen a les partides i poder xarrar amb ells abans i després de jugar. Estic molt agraït. Ara estan eixint nous jugadors allí. Està Javier, que té mans, però que ha de seguir treballant més. I està Alejandro, que el vaig vore fa un mes i té mans, força i rebot. Si no passa res, els dos arribaran. I no tardaran molt.