A principis de segle era poc habitual veure samarretes del València per Mestalla. Les poques vistes, a més, eren relíquies. La blava de CIP, aquelles blanques satinades de principis dels 90... teles velles i amb missatge...

També podríem parlar de per què Lim només apareix per València quan hi ha una finestra de transferències a la vista. Qualsevol dia es presentarà quan no hi haja tema i ens donarà l'esglai de les nostres vides...

Fa temps vaig explicar lo que vaig fer quan s'iniciaren les obres del Nou Mestalla: El David de Miguel Ángel versió senyor Roca. Crec que allò explica molt bé el grau d'estupidesa que arribarem a aconseguir en aquells anys de ressaca...

Resultarà dolorós, quan millor estiga el València s'acabarà la temporada. És la maledicció dels equips en construcció, que el calendari els talla el rotllo quan finalment aconsegueixen agafar velocitat de creuer...

Fa disset dies vaig elaborar una llista sobre tot allò que espere del centenari. Res de lo apuntat tractava sobre actes, fastos o amistosos amb focs artificials. Tampoc sobre compilacions de copes a un recinte tancat. Eixos assumptes em semblen superflus...

És el gran triomf de la proposta, prospere esta o no. Fins i tot no cal tindre por a les reaccions més airades. Moltes d'elles han canviat la seua postura en quant han conegut els motius i les raons. Els que no, ja no són tan taxatius. Lo cual explica que amb més pedagogia e insistència es pot aconseguir augmentar per molt la llista de favorables...

Perquè esta institució mai fou una moda, colp de sort u oasi de cinc o deu anys en un segle, sinó ens amb arrels més profundes que sap que on ahir hagué un Deportivo hui queda un Sevilla. I demà, altra cosa. És la diferència amb aquells que vestien de taronja o ara berenen paella: El València sempre sobreviu als seus enterradors, eixa és l'única veritat...

Ell, fill d'un cònsol. Ella, d'un obrer, disposada a regirar-se contra el cosset que li va disposar la societat. Tots dos corren davant la cavalleria alfonsina que intenta repel·lir, esquivant objectes llançats per alumnes de química, les revoltes estudiantils que marquen el final de la monarquia...

Ara ha desenvolupat una nova pose: Estén el braç cap endavant, com assenyalant l'objectiu, deixa caure l'altre cap arrere, i corre com si estiguera encaixat a un engranatge. Mai saps si va a furtar una pilota o a eixir volant amb la seua capa...

Hagué un temps on havia gent que posava pancartes, preocupada ella, preguntant-se on estava Peter Lim. Com veig que ningú els dóna resposta ara que han recuperat el negociet de la graderia, m'agradaria calmar la seua inquietud: Segueix allà, a Singapur, sense vindre. Com sempre...

Encara que tot s'amague darrere d'un entrenador competent i d'un equip que funciona, el papanatisme que caracteritzà a Meriton des de la seua arribada segueix campant a plaer, mostrant-se cada vegada que toquen alguna cosa per compte propi, advertint-nos, desmemoriats nosaltres, que segueixen ahí...

Tot està per fer. No hi ha res a perdre i molt per guanyar. I encara que se'ns passe la vida buscant el nostre moment, embardissats en allò que pogué ser i no és, no hi ha motiu per a no disfrutar del encontre...

El València està vivint el seu pitjor moment del any. Veus? ja s'ha dit i no s'ha acabat el món. Ara, amb la seguretat que dóna sortejar l'apocalipsi, continuem: els últims resultats positius de l'equip han sigut més fruit de la sort que de l'encert; d'un porter que se la menja; d'un penal que li'l solen xiular al Madrid al Bernabéu però no al Fe-Ce a Mestalla...

L'esperança és que la Fundació porta anys treballant —amb extraordinària discreció— en la recuperació del patrimoni, en la restauració del que queda, elaborant un complex i extens catàleg d'allò que n'hi ha i d'allò sostret que és possible que mai es complete...

Pero las palabras pronunciadas por él mismo el día de su llegada, y el ser señalado públicamente por Layhoon en la junta de accionistas —"que en la dirección deportiva trabajen 4 o 400 personas depende únicamente del criterio de Suso"— le pone en el disparadero obligándole a mover ficha...

Un par de ideas, sencillas pero buenas, una idea colectiva, de eso hablaba Prandelli en sus primeras jornadas como nuevo general; y sobre El Molinón apareció un esbozo. No siempre bien ejecutadas, pero encuentras intención en todas ellas. Hablamos de las contras

Prandelli arrastra 23 años de banquillo y aúna mucho de lo que llevamos una década exigiendo. Por eso gobierna la sensación, cuanto más sabes de él, de candidato ideal para la etapa en la que se encuentra el club...

Porque hablar de esto, cuidar a nuestros mitos, tenerlos presentes no sólo cuando fallecen o decaen, respetar nuestra historia en lugar de trufarla de lugares comunes (repitiéndolos cual loritos), es darle valor a nuestra propia existencia...

Romeu era el fichaje estrella del verano, y tras la de Joaquín, suya fue la presentación más multitudinaria que tuvo lugar hasta Negredo y Nani...

Quizá, estemos esperando a un Negredo que ya no existe y con ello no seamos capaces de ver al Negredo que tenemos, y poder aprovecharlo tal y como es, en lugar de por lo que fue...

Draper quiere vender una sorpresa, algo nuevo, emocionante. Un poder refrescante que emerge de sus cenizas. Podríamos discutir si es un buen planteamiento o no. Pero tiene problemas mayores...