La mirada de Pere Ribes brilla, de nou, amb cada quinze. Després d’una temporada minvat per les lesions, el mitger de Pedreguer és una de les revelacions de la Lliga Bankia d’escala i corda. El seu equip, amb Giner i Álvaro, compta les partides per victòries. Està a un pas de les semifinals
VALÈNCIA. Pere Ribes García (Pedreguer, 35 anys) ha tornat. El mitger de la Marina és una de les sensacions de la Lliga Bankia d’escala i corda, competició en la qual encara no coneix la derrota. El seu equip (Pedreguer - Masymas), amb Marc Giner, Álvaro Gimeno i Oltra a la ferida, compta les partides per victòries i ha presentat la candidatura al títol. Tot és possible si Pere, recuperat de les lesions, manté el seu estat de forma. Si esta vesprada guanyen al trio de Vila-real ja estaran en semifinals.
Per a començar, ple de victòries en la Lliga Bankia. T’ho esperaves?
No m’ho esperava. Giner i jo portàvem molts entrenaments junts i estàvem amb molta confiança. Vam guanyar la primera partida a l’equip de Puchol II (60-25) i crec que això ens va donar un punt de confiança per anar a més partida a partida.
On està la clau del nivell que està oferint l’equip?
Hem treballat molt. Hem entrenat molt des que vam saber els equips. Entre nosaltres sempre diguem que som l'Elx de la Lliga de futbol, perquè som l’equip més econòmic (riu). Eixim a cada partida amb molta gana, sense confiances. Eixa és la clau.
Entre els pocs que poden anar al trinquet es diu que Pere és el mitger del moment…
No crec, però sí note la confiança d’haver deixat arrere les lesions. La constància i el treball m’han fet tornar a ser jo. He passat moments molt complicats psicològicament per culpa de les lesions i de quedar-me fora de plantilla de la Fundació. Són moments en els quals et passen moltes coses pel cap, però la constància i la motivació m’han permés poder ara disfrutar, jugar sense molèsties, trobar-me com abans i tornar a ser jo.
Et trobes al cent per cent?
No diria al cent per cent, però sí amb molta confiança. Va tot molt rodat i puc traure el joc que porte dins.
Jugar sense públic pot anar bé en alguns casos?
Sempre m’agrada notar la calor del públic. Pot ser hi ha més tranquil·litat quan comets alguna errada, però necessitem la calor de l’afició. Ara fas una jugada increïble i… El públic és el que ens motiva, el que ens fa entrar en joc o el que t’ajuda a remuntar quan t’estan guanyant.
Giner té caràcter, però se’t veu a gust tirant del carro…
Sempre m’ha agradat la responsabilitat. Quan no la tinc rendisc menys. Crec que cada jugador de l’equip està fent el seu paper. A mi em toca la constància, tranquil·litzar a Giner o comentar-li alguna errada quan la té. El líder de l’equip pot ser siga Oltra. Giner l’escolta molt. Oltra, a banda de la ferida que fa, amb la qual ens apreta molt els quinzes, ajuda molt a Giner.
Podeu guanyar la Lliga?
No tenim en el cap això. Anem partida a partida, com Simeone. Ja els he dit a Giner i Álvaro que no pensen en les semifinals ni res d’això. Cal jugar cada partida i buscar el millor rendiment en totes, guanyem o no. Ells encara no tenen experiència en eixos moments importants i són coses que es poden acusar. Guanyar quatre partides no et dóna res. Som com l’Elx, un equip humil.
Vas guanyar la Lliga en 2016. Ha canviat molt Pere en estos cinc anys?
Ara soc un Pere molt més tranquil, més centrat, més madur. Però, la dinàmica que tenim els quatre de l’equip en esta Lliga no l’havia disfrutat mai. No ho havia viscut en altres campionats.
Pere, Giner, Félix, Héctor, Tomás II, Kruithof, Conillet… Hi ha una fàbrica de jugadors en la Marina Alta?
La Marina sempre ha estat ben valorada, però crec que no tot el que toca. Ací està fent-se la faena molt ben feta des de les escoles esportives i també amb els professionals. Ahí està el secret.
Portes l’escola de pilota de Benissa. T’agrada entrenar els més menuts?
Voldria acabar la meua carrera esportiva i dedicar-me a entrenar. El que passa és que no és un treball remunerat econòmicament com per a poder viure d’això. És un "hobby", una distreta.
Ara tots els xiquets volen ser rest. La figura del mitger està menysvalorada?
Això sempre ha passat. Jo també volia ser rest quan era menut, perquè són els que més nom tenen, els que juguen l’Individual… Els mitgers, sense voler, sempre som el secundari. Ahí també influeix el marketing i l’economia. El mitger està infravalorat. No és ara, ha sigut sempre.
A unes setmanes de fer-ne 36. Què ve per davant?
La clau serà la motivació. Pots donar-ho tot, però si no acompanya el tema econòmic… Ja tens una família i cal viure. Amb els problemes de les lesions i després del que ha suposat la Covid-19 et passen moltes coses pel cap, però el que és important és la motivació i disfrutar.