Un any de M...

VALÈNCIA. Pocs de vostès, estimats lectors, dubtaran que l'any 2020 ha sigut nefast, bé per temes personals, laborals o pel que hem patit tots a nivell col·lectiu. Esta maleïda pandèmia que, en major o menor mesura,  estem vivint ha provocat que ja res siga igual. Este virus ha trasbalsat vides, afonat l'economia i ens ha fet canviar modes de vida que teníem assumits dins la nostra societat.

Confinament, estat d'alarma, toc de queda, enfermetat, por, colapse sanitari, falta de material, i morts, massa morts. Hem sigut testics d'un fet històric que mai pensavem que anàvem a viure, però és que encara hi ha més: negacionistes, especuladors, fake news, “ofendiditos” i ara a última hora els antivacunes. En definitiva poques notícies positives ens va portar 2020. Supose que els pobres periodistes encarregats, en els seus respectius mitjans, de fer els tradicionals resumens de l'any han pogut  acabar el seu treball amb una depresió de les que ni el prozac pot curar.

I si en línies generals el 2020 ha sigut un any lamentable, que poden dir si a més de persona humana, vostè, estimat lector, té la condició de seguidor de l'equip de Mestalla. L'any ha sigut un absolut desastre, un caos, una pena, un drama, endefinitiva un any de M, en majúscula.

Quan vam celebrar l'entrada de l'any nou, crèiem que deixavem enrere el neguit que provoca en el valencianisme tot l'esdevingut en l'últim trimestre del 2019. El 2020 es presentava amb optimisme, haviem passat com a primers de grup en la Champions, ens enfrontavem a l'Atalanta, un rival teòricament assequible, vius en Copa i en Lliga amb opcions de lluitar per entrar entre els primers classificats.

En el nostre imaginari, intuíem una certa continuïtat d'un projecte que en les dos temporades precedents havia  assolit l'excel·lència. Impossible preveure la grandíssima depressió provocada per la major pandèmia oferta pel valencianisme futbolístic en els seus més de cent anys de vida i no estic referint-me al Covid-19. No era possible entreveure la desorientació, la polarització i la incerteses que s'han desencadenat i que han sumit al València en un caos institucional i esportiu, arribant a signar el pitjor any natural en quan a resultats de la seua centenària història. Ningú va poder imaginar fins on podia arribar la incompetència i la mala sombra d'Anil Murthy,el personatge que okupa el silló presidencial del València i la seua colla d’acompanyants.  

Quan crèiem que el club de Mestalla havia superat part del seus  problemes estructurals amb la dupla Marcelino-Mateu i fins i tot havíem trencat amb el maleficide Koeman, novament els núvols negres planen en l'horitzó valencianista dibuixant figures amenaçadores.

Esperem, pel bé de tots, que d'ací un any, quan ens toque fer balanç del 2021, pugam dir que el València va salvar sense massa patiment la categoria i les dos pandèmies que sofria, la vírica i la del seu màxim accionista, formen part del passat. Eixes serien les millors notícies que es podrien donar.

Feliç 2021 i Amunt sempre!!