Mentides de cames curtes

VALÈNCIA. A la fi es poden intentar disfressar les coses com es vulga. Se'ls pot donar una mà de pintura o "tunejar-les" al gust. Però per més voltes que se li done, la veritat sempre acaba surant. I més que una amenaça per a qui puga dur tota una vida parapetat després d'una muntanya de mentides, esta és una realitat evident. Este cap de setmana vam tornar a tindre dos exemples.

A Mestalla vam tenir una el diumenge a la nit. Acabat el partit, el company Kike Mateu li va preguntar a Quique Setién quant prop de la banqueta de Mestalla havia arribat a estar aquest estiu. Setién va dir que no li agrada explicar mentides, i que "és veritat que va haver-hi moltes possibilitats que vinguera ací". Això em du al dia en què després de "defecar-se" repetidament en els periodistes d'esta ciutat durant dos anys, l'ex director tècnic del València CF José Ramón Alesanco va decidir tirar-se en planxa (qualitat esta que desconec si li va donar temps a llevar del seu curriculum o figura en un lloc destacat de les virtuts laborals de "Talín") davant qualsevol micròfon que veia just en el dia en el qual el van destituir. Preguntat per si l'elecció de Marcelino com a entrenador del club per sobre de l'opció del propi Alesanco (que era Setién) era una de les causes del seu acomiadament, amb una absoluta displicència i sang freda l'ex central del Barça va dir que la seua única opció havia sigut des d'un primer moment Marcelino García Toral.

Aleshores, si la seua única opció va ser Marcelino i Setién diu que va haver-hi "moltes possibilitats de venir ací", qui va cridar al càntabre? Al final, i per molt que "Talín" s'obstinara a disfressar a un elefant com un gos salsitxa, se li veia la trompa a la bestiola. 

El diumenge al matí vam tenir una altra mostra amb la destitució de Juan Ramón López Muñiz. Al final, es va demostrar que aquella reunió de cinc hores de fa dos dilluns en la qual segons el president del Llevant Quico Catalàn va dir que no s'havia parlat de Muñiz, era una trola de la grandària de Godzilla.

Que els mitjans no "repreguntem" (ja s'encarreguen d'això la majoria dels responsables de comunicació dels clubs) o no muntem una esceneta cada dos per tres en una roda de premsa, no significa que tinguem el cervell just per a no defecar-nos en els pantalons mentre caminem, tot i que que algun pense el contrari.

Hem entrat en l'era del "tot val" quan se li demana una justificació pública a algú que té una responsabilitat i se sotmet a les preguntes dels mitjans. Resultat: al final es desvirtua tant el missatge que es fa una pilota de missatges buits en els quals és igual si una acció és positiva o si no ho és. L'important és negar la major com si els que transmetem el missatge (a la fi, no ens enganyem, només som això) i els que ho consumeixen (o siga, vostès) fórem companys de carrera universitaria de Kiko Rivera.

Sense anar més lluny, i per posar un últim exemple, el València incorpora a un "scouting" de moltíssim prestigi en el plànol internacional, Pablo Longoria. Com en lloc de destacar la magnitud del fitxatge s'està més pendent de negar l'evidència de la seua vinculació amb Marcelino, al final sembla que el club haja incorporat a Torrente per a fer-se càrrec de la seguretat de Mestalla.

Potser emprant el temps a ressaltar el positiu i no a construir rumors falsos sobre inexistents i absurdes aliances, o fins i tot no cridant a altres mitjans per a desmentir les informacions que no li agraden al club, ens aniria millor a tots. Bé, realment a quasi tots.