Els 'suecos' del València

VALÈNCIA. Cap de setmana sense Lliga, cap se setmana sense massa emoció. Altra parada obligada pels compromisos de les seleccions que, almenys per a mi, no fan sinó trencar el ritme dels campionats, perjudicar les dinàmiques de treball dels equips i sobrecarregar, les ja de per sí carregades, cames dels jugadors convocats per a estes eliminatòries.

Durant esta parada el combinat espanyol es juga la presència al mundial de Qatar, en dos partits crucials contra Grècia i Suècia. Amb el primer d'estos països el València té pocs vincles, exceptuant els catorze partits disputats contra equips de la seua lliga, entre amistosos i oficials. Però amb el segon d'ells hi han molts més vincles. Començant, per exemple, pel nom de l'Avinguda on s'ubica l'estadi de Mestalla.Contra equips del país escandinau, els valencianistes només han jugat en huit ocassions contra rivals com el AIK Solna, Halmstads BK, IF Elfsborg i l'IFK Goteborg.

Sense oblidar que esta última ciutat estarà per sempre asociada a la millor temporada, fins ara, viscuda pels de Mestalla, ja que en l'Ullevi Stadium, de Goteborg, els valencianistes dirigits per Rafa Benítez aconseguiren la Copa de la UEFA de la temporada 2003-04 al vèncer a l'Olimpic de Marsella per 2-0, amb els gols de Vicente i Mista.

En eixa plantilla del doblet ja no figuraven Joachim Björklund  i Stefan Schwarz, és únics jugadors nascuts a Suècia que han militat en el primer equip de Mestalla i que debutaren el 13 de juliol de 1998, en un partit contra el CSKA de Sofia.

Björklund va arribar en un del millors moments de la seua carrera esportiva. Era un central amb experiència, sobri i eficient. En les tres temporades que va estar al València, va alternar la titularitat i la suplència amb gran professionalitat. Amb el fitxatge del “flaco”  Pellegrino va perdre protagonisme i a l'estiu del 2001, va ser traspassat al Venezia de la sèrie A italiana.

Per la seua part, Stefan Schwarz, va arribar de l'Arsenal reclamat per Claudio Ranieri, que l'havia entrenat a la Fiorentina, migcampista de qualitat no va a acabar de fer-se un lloc en un mitja on destacaven els Mendieta, Milla i Farinós. Amb tot va ser un bon jugador per  completar eixe “fons d'armari” que acaba marcant les diferències entre equips al llarg d'una temporada. Al finalitzar eixa campanya va ser traspassat al Sunderland anglès.

I si “Ximo” Björklund i Stefan Schwarz han sigut els únics jugadors suecs que han jugat al València, no podem acabar este article sense mencionar al “sueco” més important que ha defensat la samarreta valencianista: Tonico Puchades, el jugador nascut a Sueca que, pel color dels seus cabells i la seua figura espigada, prou allunyada del prototip de l'espanyol mitjà dels anys de la postguerra, en més d'una vegada va ser confós per un jugador d'eixa nacionalitat.