Rebaixes? No és no

VALÈNCIA. Alguns a tenir memòria li diuen rancor; discrepe. Tindre memòria i ser fort en les teues conviccions et confereix serietat i et dota del carisma necessari perquè et tinguen el respecte degut. Ara el València CF ha de tenir memòria, és el moment just per a açò.

El dijous tot semblava més ràpid. La celèrica posada en contacte de la Juve amb el València CF per al traspàs de Joao Cancelo a l'equip "bianconero" havia trobat el "sí" dels de Mestalla. Quaranta milions d'euros pal·liaven quasi per complet (cal descomptar un poc més de set milions per amortització del fitxatge) els problemes de fair play financer del conjunt de Mestalla. Van passant els dies i el deadline per a cobrir els 45 milions en vendes es va aproximant. Així que l'oferta que venia des d'Itàlia era quasi un bàlsam definitiu, els diners torinessos rebaixaven en un 85% el problema dels traspassos. Posant en el mercat un altre futbolista, (Zaza, Mina...) el club de Mestalla gaudiria del sostre econòmic necessari com per a retocar amb garanties la plantilla l'any de la tornada a la Lliga de Campions.

Molt favorable i abonat va haver de vore la Juventus el terreny per a retocar la seua oferta inicial. Durant les últimes hores del divendres i tot el cap de setmana han anat apareixent informacions en el país transalpí de quantitats menors dels 40 milions inicials, i la inclusió de pagament en "espècies" amb algun futbolista. El croat Marko Pjaca sembla ser el jugador que els italians volen ficar en l'operació. I miren, ahí el Valencia ha de plantar-se. 

Primer i principalment perquè al València CF li fa falta els diners. Per més que Pjaca siga un gran jugador, igual dóna el croat que Del Piero amb 25 anys que Michel Platini. Cap futbolista en oferit va a ser tan valuós per al València CF aquest estiu com el seran els quaranta milions d'euros parlats inicialment.

Molt amics són els italians de les "rebaixes", malgrat haver fet una altra proposta inicial. Pregunten-li a Mateu Alemany, que que va acabar fins als nassos de Piero Ausilio i tota la seua parentela intentant una rebaixa per a quedar-se al lateral portugués malgrat l'opció inicial de compra signada. Com diria l'actual president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, Mateu Alemany no va dubtar "no és no".

I, com dèiem al principi, per memòria. No fa tant temps que un València CF desesperat va acudir al mercat d'hivern. Enfonsat en la classificació i sense una situació econòmica com per a tirar coets. Va cridar a la porta de la Juve per a preguntar-li per un davanter que tenien oblidat i "aparcat" a Anglaterra, Simone Zaza. I ací la Juve va ser inflexible i no va admetre rebaixes. La resposta va ser "Zaza val setze milions més dos en variables". Així que si ara la Juve vol rebaixes, que s'espere a agost en els grans magatzems.

No és rancor, ni és revengisme (no siguem tan puerils, per favor). És una qüestió de defensa dels teus propis interessos i de respecte. Gens li ve millor al València que els diners, i a més cal mantenir-se ferm: si Zaza van ser 16+2, Cancelo són 40. La resta és simplement (a tots els nivells) pegar-te un tir en el peu. 

Pot ser que el respecte no cotitze en borsa, però acaba sent un factor important per a construir la personalitat d'un club.