Aprofitant l’enfrontament d'este cap de setmana al Madrigal entre els de La Plana i el València pot ser un bon moment per a repassar quina ha sigut la trajectòria dels de Mestalla en els enfrontaments contra els altres equips valencians...

El proper dimecres a les 21 hores, el vell camp de Mestalla es preparara per a viure el primer partit del València a l'edició 23 de la UEFA Champions League, la millor competició futbolística del món a nivell de clubs

Finalitzat el Mundial i iniciades les pretemporades dels equips en poques dates començaran a disputar-se els tradicionals tornejos d'estiu. Malauradament, molts d'ells s'han convertit en una trista ombra del que arribaren a ser...

El primer jugador dels de Mestalla en proclamar-se campió del món mentres tenia fitxa del primer equip va ser Mario Alberto Kempes, qui a més va ser el màxim realitzador a la cita mundialista celebrada al seu país en 1978. El “Matador” va ser el líder d'eixa selecció argentina, marcant els dos gols del seu equip a la final...

En plena efervescència mundialista pot ser bon moment per recordar el paper que va jugar el València FC/CF en el Mundial disputat a Espanya a l'any 1982.

El passat dijous ens va deixa Jaume Hernàndez Perpiñà, degà i referent del periodisme esportiu valencià. Ell i el germà major, José Manuel, formaren una nissaga de periodistes que desenvoluparen el seu treball i exerciren el seu magisteri entre finals dels anys trenta i 1989, any en que Jaume es va jubilar...

En plena voràgine mundialista pot ser bon moment per recordar la figura de l'únic entrenador del club valencianista que s'ha proclamat campió del món: Carlos Alberto Gomes Parreira.

Aprofitant que  ja estem inmersos en la dinàmica del mundial de fútbol, esdeveniment que acapararà gran part de l'atenció mediàtica fins que es jugue la final el proper 15 de juliol de 2018 en el estadi Luzhniki de Moscú. Pot ser un bon moment per recordar la brillant actuació, en un campionat mundial, del millor jugador valencià, amb permís de Pep Claramunt, de la història...

De tots es sabut que l'estadi de Mestalla és la llar dels valencianistes. Un camp que des del 1923 acull els partits, com a local, del primer equip del València FC/CF. Eixe mateix terreny de joc també ho ha sigut durant moltes temporades del CD Mestalla i d'altres equips de les categories inferiors de l'entitat  blanc-i-negra...

Aprofitant l’ocasió hui li dedicarem esta columna a un dels integrants d'este trio: Luis Colina Álvarez, qui va començar la seua relació amb el club de Mestalla al 1928 i va continuar treballant com a secretari general fins el 1956...

La temporada futbolística 2017-18 ha finalitzat per al València FC/CF, l'equip dirigit per la triple M: Marcelino, Mateu i Murthy, ha aconseguit acabar en la quarta posició lliguera, sols per darrere dels tres clubs que dominen el futbol, no sols, estatal sinó també continental...

Segons el diccionari es pot parlar de casualitat quan un fet passa per atzar, no està previst o no s’espera que succedisca. D'igual manera pot parlar-se de coincidència quan ocórren dos o més fets semblants en un mateix període de temps...

Tradicionalment, Atlético de Madrid i València FC/CF han sigut, juntament a l'Athletic Club de Bilbao i, en les últimes temporades, el Sevilla FC, les alternatives més serioses i fiables a Real Madrid i FC Barcelona al futbol espanyol...

El València, alternativa als tot poderosos en eixos anys ha vist com la distància amb els grans ha augmentat i al mateix temps com equips històricament inferiors l'han superat en més d'una ocasió...

Quatre són els valencianistes que han guanyat el trofeu “Pichichi”: Mundo, Waldo, Kempes i Ricardo Alós. Dels tres primers poc hi ha que dir, les seues trajectòries són conegudes per tots, tot el contrari del que passa amb el nostre protagonista...

El que es va viure després, bé mereix un capítol en eixa antologia del despropòsit a la qual tant han contribuït alguns directius valencianistes. L'equip no va celebrar el títol amb l'afició. Les celebracions es van cancel·lar fins que la situació a la Lliga estiguera resolta i mai més es va parlar d'este tema...

Esta vesprada s'enfrontaran al Nou Camp el FC Barcelona i el València. Dos equips, que han protagonitzat gran quantitat de  partits, alguns dels quals han quedat per sempre en l'imaginari valencianista: la final de Copa del 54, els partits de la primera final de la Copa de Fires, les semifinals de la Champions...

La clau va ser la jornada 36, eixe 27 d'abril de 2002, el conjunt blanc-i-negre va tornar a guanyar als pericos amb dos gols de “Pipo” Baraja. Els valencianistes li van donar la volta al partit, amb un home menys sobre el camp i van remuntar el gol, de penal, marcat per Raúl Tamudo.

Parlar dels origens de l'actual València, es fer-ho d'un club fundat l'1de març i registrat el 18 del mateix mes de 1919. Però esta obvietat, no pot amagar altres realitats, com l'existència ja en 1905 d'un club anomenat València, guanyador del primer campionat regional disputat la campanya 1909-10

Açò és el que pot llegir-se en l'acta de constitució del club valencianista. La denominació "Valencia Foot-ball Club", no és casual, és conseqüència de la rellevància que els britànics van tindre en la difusió dels esports qualificats com a "moderns": futbol, rugbi, tennis, hoquei...

No hay mucho donde cogerse, la verdad. Once ediciones en primera división no son un amplio pozo de vivencias para destacar. Aunque sí hay algunas que merecen ver la luz en esta sección de valenciaplaza.com de los días de partido.

Quan arribe el mes de març de l'any vinent l'entitat valencianista passarà a formar part d'un selecte club amb més de deu dècades d'existència. Serà el primer club de futbol de la nostra ciutat en arribar a eixa data sent, des del primer dia, una mateixa entitat esportiva, sense fusions més o menys antinatura, amb un mateix nom, el de la ciutat i un mateix color en la samarreta...

Aprofitant que el passat diumenge es va celebrar l'edició noranta de la cerimònia d'entrega dels Oscars, pot ser un bon moment per recordar la relació entre el València FC/CF i el cinema...

Parlar de Manuel Badenes Calduch es fer-ho d'un dels jugadors més destacats dels anys cinquanta. Va ser un davanter que va destacar per la seua gran capacitat golejadora. Durant la seua trajectòria a l'elit va marcar 139 gols en 199 partits...

Aprofitant que este cap de setmana s'enfronten el València i el Llevant UE, pot ser un bon moment per a recordar les primeres competicions oficials en les que s'enfrontaren valencianistes, llevantinistes i gimnàstiquistes, no podem oblidar el fet que l'actual rival ciutadà és fruit de la fusió entre el Gimnàstic FC i el Llevant FC ocurrida al 1939...

Mitjapunta elegant, associatiu, amb un canvi de ritme elèctric, creatiu, tècnic i gran assistent, moltes vegades preferia donar el gol a marcar-lo ell...

Escogemos siempre cinco, pero de los enfrentamientos en Mestalla entre Valencia y Real Madrid, se podrían escribir cientos y cientos de hechos que han ocurrido cuando estos dos transatláticos de la Liga Española se han enfrentado.

Parlar d'Alfredo Di Stéfano és fer-ho d'un dels millors jugadors de tots els temps, a l'altura de Pelé, Maradona o Cruyff. Encara que com a jugador, Di Stéfano sempre s'ha identificat amb el Real Madrid, cal dir que també va militar en altres clubs com River Plate, Huracán, Milionarios de Bogotà o l'Espanyol de Barcelona...

El que no tot el món coneix és que la nòmina de jugadors francesos al club de Mestalla haguera pogut augmentar si les negociacions, per un jugador desconegut al seu moment, però que a dia de hui ningú dubta de la seua qualitat, hagueren arribat a bon port. Un gran entre els grans: Michel Platini “le Roi”. El rei futbolístic de la republicana França...

El València al llarg dels seus quasi cent anys de vida ha viscut alguns períodes triomfals: la dècada dels quaranta, els primers seixanta amb les Copes de Fires i l'últim d'ells entre el final dels noranta i el primer lustre del segle XXI...

El 1961, l'escriptorcolombià Gabriel García Márquez va publicar "El coronel no tiene quien le escriba", una novel·la curta de les més cèlebres del Nobel sud-americà. A diferència del que li passa al seuprotagonista, el ValènciaFC / CF si ha tingut al llarg dels anys que li escriga...

Si entre els molts campionats del València FC/CF, tant a nivell nacional i internacional, n'hi ha un que destaca pel seu simbolisme, per la seua càrrega emotiva i per la brillantor amb la qual es va aconseguir, este és, sens dubte, el triomf a la Copa de 1954...

La seua carrera futbolística es va iniciar al Xerxes de Rotterdam, on va jugar huit temporades. El 1949 va fitxar per l'Inter de Milà. En tres temporades amb els nerazzurri va marcar 47 gols en 95 partits. Després del seu periple milanès va fitxar pel Torino...

El motiu és doble, primerament pel fet que des de fa una setmana la teua figura, pública i privada, ha estat lloada per les millors plomes de la nostra ciutat...

Hui acabarem recordant a eixes persones que des de les oficines del club han fet una llavor, moltes vegades poc reconeguda, però necessària per al bon funcionament de l'entitat...