Em referisc, és obvi, a Santi Mina. El gallec es troba en un estat en el qual tot el que toca ho convertix en or. Qui ens ho anava a dir fa uns mesos, però la realitat de hui és que el '22' s'ha convertit en la referència golejadora de les últimes setmanes. L'ex del Celta està tapant moltes boques. La primera, la meua. Jo era incrèdul i ja sóc un convers.

Em va transmetre la sensació d'eixe futbolista que ha deixat de ser una jove promesa per a consolidar-se com un professional que, més enllà del seu encert, s'ha adonat de l'escut que defensa i de la importància que suposa vestir la camiseta de la rata penada

Tant 'confia' Marcelino en la seua idea que ni en Berna ni dissabte a San Mamés va esgotar les substitucions. Heu notat la ironïa? Les coses no funcionen, el València no arranca i Marcelino no troba solucions a la banqueta? Després d'haver invertit més de 125 milions d'euros en fitxatges?

Només hem necessitat que Paco tornara a veure porteria per a muntar pollastre. Som així. Entre que el de Torrent s'ha enxufat i l'hispà-brasiler no ha arrancat com tots esperàvem ja tenim l'embolic servit. I a posicionar-se toca. No vaja a ser que intentes analitzar els moltíssims matisos de la qüestió i sigues un mediocre perquè no et banyes.

Resten poc més de vint-i-quatre hores per a què el València visite Old Trafford i no deixe de somniar amb què per primera vegada en la història, el conjunt blanc-i-negre serà capaç de derrotar al Manchester en competició oficial. I no en una qualsevol, no en la millor del món a nivell de clubs

Dos punts de nou possibles no correspon al nivell que s'espera de l'actual plantilla blanc-i-negra. I fins i tot, dos punts de nou possibles no és el just balanç als mèrits realitzats pels de Mestalla. Però açò no és com comença, sinó com acaba. La confecció del vestidor al llarg de l'estiu és quasi impecable

I és que més enllà del que va succeir sobre l'herba de l'estadi de Sochi, l'ocorregut entre dimarts i dimecres va desemmascar als protagonistes de l'affaire. A tots. Sense excepció. Uns i altres van quedar retractats i crec que la factura l'arrossegaran durant molt de temps. El cost serà elevadíssim. Una traïció així serà difícil d'oblidar

Ell, el màxim golejador de l'equip, vol quedar-se. Tant de bo puga complir la seua paraula. Però sobretot, valorem allò que està fent. Que en este futbol modern queden pocs casos com el de Rodrigo. Podem comptar amb els dits d'una mà als jugadors que, sense ser de la casa, es banyen tant públicament per un escut. Després veurem què és el que passa. Si el València acaba venent-lo o si finalment pot retindre'l, però és ben clar que per ell no va a quedar. Chapeau.

Feia temps que amb un mercat per davant, el qual a priori es presenta mogudet, no estava tan tranquil. Tan segur que, si Lim no es clava de per mig, les coses van a fer-se amb trellat. Després el futbol dictaminarà si les eleccions van a ser encertades o equivocades, però amb el mètode actual es minimitza prou el marge d'errada. Jo confie. S'ho han guanyat. Tinc ganes d'il.lusionar-me. Per fi estem en bones mans.

Però clar, dir que les tres primeres posicions estan 'assignades' és tindre falta d'ambició. Toca't els nassos. Així que, per desgràcia, al València no li queda altra que, perdut el tren de la pasta a mitjan dècada del 2000, jugar-se la vida temporada darrere de temporada amb el Sevilla, el Vila-real i l'equip revelació d'eixa campanya. Formacions, les dos primeres que, per cert, també superen en pressupost als de Mestalla.

I eixe cuquet que, de segur, ara està corrent-li per la panxa, que algú li'l faça arribar a Peter Lim. Ell té la clau. De la capacitat que demostren els Murthy, Alemany, Longoria i, sobretot, Marcelino a l'hora de contagiar a l'amo dependran en gran part les opcions dels blanc-i-negres de competir amb els grans transatlàntics...

Marcelino ho ha fet possible. Marcelino i l'equip, la plantilla i Mateu Alemany... però el mèrit de l'entrenador està fóra de qualsevol dubte. Però encara i tot, ha sigut la diana de les crítiques per una qüestió semàntica. El tècnic qualificà de 'miracle' la campanya dels seus i els més atrevits se li han tirat al coll. Serà precís?

Un any després del seu aterratge no hi ha ningú que, tirant la vista arrere, baixe de notable alt la qualificació del director general. Jo, el primer. L'empresari ens ha tapat la boca a tots aquells que dubtàvem de la seua capacitat per pegar-li la volta a un club, el qual navegava a la deriva...

No serà el mateix desfer-se de Cancelo i de Garay o si m'apuren de Simone Zaza, que traspassar a Rodrigo, Parejo, Carlos Soler o al propi Kondogbia -el club farà efectiva amb l'Inter de Milà la seua clàusula de compra-. Ni el mateix, ni paregut.

Catorze anys havien passat de l'última victòria al Sánchez Pizjuán. Quasi tres lustres des que el València es proclamara campió de Lliga...

És evident que el missatge no arriba, que tot i que les coses estan eixint rodones en l'àmbit esportiu, el destinatari final de les alegries no acaba de rebre-les com toca. Continua havent una distància sideral entre l'entitat i la seua gent. Entre els mandataris i els abonats. Entre el cos tècnic, els jugadors i els incondicionals...

Jo confie en Marcelino i en els seus. Tant és així que, tenint un contracte fins a 2019, el renovaria demà. O millor, hui mateix. Sabent que de tant en tant s'equivoca i que Déu Nostre Senyor a soles hi ha un. Però haurà de matissar coses pel bé del València. Pel seu bé. Perquè no passe com en Vila-real...